Video Presoners » Zoo Lyrics | Musica Rap

Zoo - Presoners Lyrics

No veiem més que figures borroses i fang,
siluetes d'herois que es desfan,
llums es reflecten a un mur que era blanc i ara es negre.
Soles ens queden angoixa i asfalt,
portem endins un esclau i un guardià,
tots presoners d'un fracàs col·lectiu fa uns quants segles…
Brinda i la reina es creu la més digna,
també li guaita la dama maligna.
Firme!! El guàrdia es sent home insigne,
lleons caçats, caiguda lliure i van…
en una comitiva derrotats i condemnats,
titelles del sistema, amos del ninot trencat,
botxins de voluntat, carn de presidi,
tot el meu regne per sentir-me mes real.

ohhh
què frágil és l'esperança del pobre
ohhh
què fàcil és per a alguns levitar
oooohhhh
no veiem més que siluetes i ombres
el cap i el cor sempre en obres
d'aquella pols estos fangs.

No escoltem més que promeses,
castells de gegants a catedrals obsoletes.
Santificant el consum
amb fidels comulgant
arreplegant les molletes.
Amors prohibits, penitències
pecats i profans.
Les esperances desfetes.
Ningú pot moure's,
el cap i el cor sempre en obres,
guardant als morts en cunetes.
Brinda i la reina es creu la més digna,
també li guaita la dama maligna
Firme!! I el guàrdia es sent home insigne,
lleons caçats, caiguda lliure i van…
en una comitiva derrotats i condemnats,
titelles del sistema, amos del ninot trencat,
botxins de voluntats, carn de presidi,
tot el meu regne per sentir-me mes real

ohhh
què frágil és l'esperança del pobre
ohhh
què fàcil és per a alguns levitar
oooohhhh
no veiem més que siluetes i ombres
el cap i el cor sempre en obres
d'aquella pols estos fangs

El carceller és un presoners més,
té les pupil.les blanques i negres les dents.
T'envie una postal del meu paisatge intern,
54_46 el meu número de pres.
Pitis i llibres, plaers possibles,
a la penitenciaria els pecats no s'expien.
Llepe els barrots pensant que són de caramel,
tot el meu regne per un trosset de cel.

ohhh
què frágil és l'esperança del pobre
ohhh
què fàcil és per a alguns levitar
oooohhhh
no veiem més que siluetes i ombres
el cap i el cor sempre en obres
d'aquella pols estos fangs.