Que bonic pot ser trobar a faltar,
i trobo a faltar tantes coses.
Tornar en un taxi per la nit sense saber molt bé
quin és el camí que em porta a casa.
Que bonic pot ser tornar a mirar,
aquells somriures dins la sala.
Buscar-nos entre la maror de gent
i si ens trobem que divertit serà.
Pot ser molt perillós remoure tot això,
però potser tinc ganes de tornar a estar com llavors.
No pretenc buscar el botó de reset i esborrar tot aquest temps,
però us penso i per això canto.
Vull tornar a sentir-me viva quan ballem juntes al pis.
Vull tornar a sentir la vida de només mirar-nos.
Vull que sapigueu que no he estat bé i que no és cap excusa,
però us estimo tant… que jo us estimo tant i no he deixat de fer-ho mai.
Que bonic no veure’ns en un temps,
i que la vida doni voltes.
Aquells camins que anaven junts ara no hi van,
però quan es creuen una estona sembla que res ha canviat…
I que boniques sou i que orgullosa estic.
Sé que em brilla la mirada quan escolto els vostres hits.
Sé que em brilla la mirada quan veig que tot va bé,
però enyoro tantes tardes al sofà sense fer res.
Pot ser molt perillós remoure tot això,
però potser tinc ganes de tornar a estar com llavors.
No pretenc buscar el botó de reset i esborrar tot aquest temps,
però us penso i per això canto.
Vull tornar a sentir-me viva quan ballem juntes al pis.
Vull tornar a sentir la vida de només mirar-nos.
Vull que sapigueu que no he estat bé i que no és cap excusa,
però us estimo tant… que jo us estimo tant i no he deixat de fer-ho mai.
Vull tornar a sentir-me viva quan ballem juntes al pis.
Vull tornar a sentir la vida de només mirar-nos.
Vull que sapigueu que no he estat bé i que no és cap excusa,
però us estimo tant… que jo us estimo tant i no he deixat de fer-ho mai.