Camines
sesnse mirar-me
rumio
un altre cop,
silencis
que fan més mal que les paraules de tots dos.
Somies
la seva cara,
el penses
i no sóc jo.
Acabes de decidir que l´unic cert és un error
Dius cansada
mentre esquives la mirada
bona nit amb veu tan trista
que no em veig amb cor de dir-te
Que a vegades el món em fa por,
a vegades no tinc la raó.
porta l´aire olor de demà;
no fa gaire em vas estimar.
esperes
una trucada,
arribo
massa aviat,
despenges
i ens fas creure a tots dos que ens hem equivocat.
Inventes una altra excusa,
l´escolto
dissimulant,
remenes
aquella foto on em mires com abans.
Dius com sempre
que no ajusti la finestra
i així arriba una altra nit antiga,
freda com el vent que es filtra.
A vegades el món em fa por,
a vegades no tinc la raó.
porta l´aire olor de demà;
no fa gaire em vas estimar.
Coses que no
són de tu i jo
omplen els marges i els pinten de fosc.
Bales de dol
obren ferides que el temps no resol.
A vegades el món em fa por,
a vegades no tinc la raó.
porta l´aire olor de demà;
no fa gaire em vas estimar.