És de dia encara plou,
he cregut ser lluny d’aquí,
les petjades de la por
no ho van aconseguir.
Adéu amic, oh vine amic,
me’n vaig a fer un viatge molt llarg.
Adéu amic, oh vine amic,
encara em pots atrapar.
Faig camí a les muralles
del pensament humà.
Porto a sobre el que em fa falta
per començar a parlar.
Recordo de vegades,
un somni molt estrany.
No m’interessen les rondalles,
on només tu hi surts guanyant.
En diuen esperança
a un joc molt asfixiant.
Recordo de vegades
un estat artificial,
on la gent acomodada,
ens fan de governants.
Adéu amic, oh vine amic,
me’n vaig a fer un viatge molt llarg.
Adéu amic, oh vine amic,
encara em pots atrapar.